Viatge cap a la llum
Cel fosc i tenebrós,
vent fred, vent bufador
dins la mar moguda
en una nit de soroll silenciós.
La lluna enllumena,
les estrelles brillen
i els fars il·luminen.
És allò llum ?
Llum de lluna ?,
llum de fars ?,
o simplement llum,
que llueix més enllà ?
És allò llum ?
Sí, llum petita
que navega tota sola
i que s’apropa
amb cada ona.
És allò llum ?
Sí, llum amb forma d’embarcació
plena de gent
i emoció.
Gent de semblant seriós,
amb molta pena
i dolor.
No, no és gent qualsevol,
és gent que ve amb pensaments
d’obrir-se lloc,
en aquest món
amb guerres i sense amor.
Gent humil,
gent audaç,
gent que arriba
i gent que se’n va.
Són molts,
de diferents races
i colors.
Nins petits,
nins grans,
nins que estan per arribar
i homes i dones cansats.
Arriben amb il·lusió
després d’un viatge espantós,
ple de fam, fred,
deserts i esgotament.
Pensen en una vida nova,
somien amb una llar acollidora
d’esperança i amor.
Cerquen treball,
però sense papers
no ho aconseguiran,
Només és gent sense ales
que vol volar,
per oblidar
penes i sofriments
que mai desapareixeran.
Haurà estat un viatge dur i llarg,
però amb un acabament desigual.
Alguns seran feliços,
altres hauran de tornar als seus països,
però, tot i així no aturaran d’arribar
de mons diferents i llunyans.
Melani Guerrero Pérez 3r ESO E
