Andreu Aguiló

Jo anava amb metro
amb el meu amic que fa teatre.
Anant cap a Madrid
cap al gran espectacle
jo i el meu amic
vàrem fer un pacte
Després esperant el meu amic
vaig anar a prendre el te,
que aquell home no tenia molta fe.
El meu amic va sortir

i em va dir
que cara de alegria no va tenir
quan jo li vaig dir
que no guanyaria
ni amb dues bolles al pit.
Al següent dia
al teatre vam anar
per segon pic.
El resultats de la prova
ja estaven decidits.
No va guanyar aquell test.
Però ell malferit
va anar a un lloc fresc.
Una del jurat que nomia Àngels Garcia
i que treballava tot el dia
la culpa ella no tenia:
ella fa el que li diuen,
ella escriu amb energia
el que els altres jutges opinen.
Després de tants d'anys,
el meu amic ja no ho recordava
però els anys anteriors
estava molt infeliç
però al cap dels anys
varem conèixer a un bar
un home que nomia Josep.
Aquell home va recordar
al meu amic del teatre
perquè Pep volia fer la prova,
i el meu amic va recordar
i es va tornar a apuntar.
Jo sempre parl del meu amic
perquè els que tinc
són molt bons amics:
el primer és millor que l'anterior
però sempre són tenors
i molt bevedors.
Jo ja vaig acabant
la meva història
durant aquests anys
ja els meus amics
han mort
no se sap per què
però això sí
eren bons amics
i jo he quedat tot sol.

Andreu Aguiló

Guitarra

Fran Sánchez, Cristian Marín i Jessi Ruiz

Rellotge

Lara Carrillo, Rafa Megías i Cristofer Iglesias

Miriam Castillo López

Na Júlia i en Joan a la recerca de la clau

Na Júlia, estava a la seva habitació llegint un llibre de poesies, que ja l’avorria molt, mentre que en Joan mirava la pluja per la finestra, també avorrit, estava pensant què podien fer per no avorrir-se més. Al cap d`un temps, a en Joan se li va ocórrer que podien anar a la cova de la muntanya que estava a trenta passos de ca seva i ho va dir a na Júlia, que tota emocionada va agafar els dos abrics, les llanternes i se’n varen anar.

Quan varen arribar a la cova, a na Júlia li donava un poc de por, però en Joan la va convèncer perquè anés amb ell. Dintre de la cova, estava molt fosc, gairebé no es podia veure gens, llavors, en Joan i na Júlia van agafar les llanternes i les van encendre.

Es van dur una bona sorpresa quan van poder veure el que hi havia dins la cova, hi havia coses valuases: mapes molt valuosos i importants que ningú més havia descobert, ja que en aquesta cova no entrava gent des de feia temps; un cofre amb un cadenat i una nota al costat que posava: “Si vols obrir el cofre, has d’anar per la cova del costat i allà trobarás més pistes que et duran fins a la clau per a obrir el cofre i esbrinar el que hi ha dintre. Van surtir a fora, on encara estava plovent molt, però com tenien abrics amb caputxa, se’ls varen posar i ja no es mullaven.

Una vegada que van entrar en la cova del costat, van fer un cop d’ull per veure el que hi havia dintre, però solament es veia un llarg passadís, que havien de creuar per veure el que hi havia molt més allà d’on estaven. Una vegada que ho havien creuat, es van trobar que hi havia dos passadissos més, primer van triar el de la dreta, quan van caminar una bona estona i van arribar al fons es van trobar que hi havia un paper on posava: la clau no està aquí, has d’anar per l’altre passadís… Per allà trobaràs un jerogífic, quan el resolguis, et dirà on esta la clau.

Na Júlia i en Joan van córrer fins a l’altre passadís, van trigar una bona estona fins arribar al fons de l’altre passadís, aquest era molt més llarg, hi havia moltes bestioles i moltes ratapinyades que volaven sobre els seus caps.

Quan van arribar al fons, es van trobar un paper amb un jerogífic molt però que molt difícil d’endevinar, en Joan, que era gairebé un expert en jeroglífics, li va costar una bona estona endevinar el que posava.

En Joan li va llegir poc a poc a na Júlia:

“Has endevinat el jeroglífic que tant costa esbrinar, enhorabona, has d’anar a l’altre passadís i allà trobarás un amulet amb forma de peix de color blau, has de donar-li dotze voltes exactament i dir open a cada volta que li donis i ell tot sol s’obrirà i et sortirà la clau, amb ella podràs obrir el cofre.”

Els dos nois molt emocionats de saber com s’obrirà el cofre, van corrent al passadís del principi, llavors quan ja estaven al passadís del principi, varen cercar l’amulet amb forma de peix que varen veure al principi, però no el trobaven, varen cercar però l’amulet havia desaparegut i na Júlia va dir:

-Això es impossible, fa una estona que hem vist l’amulet i ara no esta aquí!

- L’hauran agafat!-Va dir en Joan

-Però qui? Si aquí que jo sàpiga no ha entrat ningú…-Va preguntar na Júlia

-Doncs… No ho sé…-Va contestar en Joan

-Mira, aquesta ratapinyada té l’amulet!!!-Va dir na Júlia

-Es veritat!! I ara com l’agafam?- Va preguntar en Joan

-El meu pare m’ha contat que si tires algo negre amunt, sa ratapinyada es fica dins… potser que serveixi… no ho sé… Ho provam?-va dir na Júlia

-És clar que sí, per provar… Tirarem la meva gorra a veure si es fica i així li llevam l’amulet- Va dir en Joan tot entusiasmat.

En Joan i na Júlia varen tirar la gorra per amunt i la ratapinyada es va ficar dins i en Joan va poder agafar l’amulet. Varen donar-li dotze voltes a l’amulet i varen dir dotze vegades open i l’amulet es va obrir i va surtir una clau. En Joan va agafar la clau i la va ficar dins el cadenat i es va obrir. La sorpresa que es varen dur a obrir el cofre va ser molt gran i es varen alegrar molt al veure que dins el cofre hi havia moltes joies valuoses i doblres, a partir d’aquest moment na Júlia i en Joan es varen fer rics i ja eren milionaris, hi havia més de cent mil milions d’euros…

Tots dos es varen construir un palau i varen viure molt bé per la resta dels seus anys.

Jonathan Quiñones

El maltractament

El maltractament

Andrés Muñoz i Jonathan Quiñones

Flama

Carlos Morillas, Pablo Senz i Jonathan Muñoz

El temps

Ana Ortiz, Sara Gallego i Sara González

La rentadora

Samara Issa, Noelia Luengo i Salvador Fernández

Homenatge a Papasseit

Raquel Colom, Ismael Garrido i Noelia López

LA REBEL·LIÓ AVANTGUARDISTA

L'alumnat de 2n de Batxillerat ha elaborat uns cal·ligrames preciosos amb els quals esperem que gaudiu.

Des d'aquí els donem l'enhorabona i els animem a continuar la tasca creadora...

Noelia Iglesias

La primavera

No pot tardar

la primavera està a punt d’arribar.

Els camps plens de flors

totes amb els seus colors.

La gent surt a passejar

per les flors poder contemplar.

El bon temps ja ha arribat

i el fred ja s’ha acabat.

A la primavera els pardals fan els nius

i també en fan les perdius.

Hem de gaudir de la natura

perquè la primavera no sempre dura.

El Sol ja comença a escalfar

i els ocells comencen a cantar.

A la primavera el mar és transparent

i es veuen els peixos nedant tranquil·lament.

El vent ja s’ha aturat

perquè l’arribada de la primavera l’ha calmat.

La primavera ja s’ha acabat

i l’estiu està a punt d’arribar.

NOELIA IGLESIAS 1r ESO E

PREMIS CONCURS LITERARI 2007

Ja tenim guanyadores i guanyadors del CONCURS LITERARI de SANT JORDI 2007

1r cicle ESO
POESIA
1r premi ANDREU AGUILÓ
2n premi NOELIA IGLESIAS

RELAT BREU
1r premi RAFA FREIJOO
2n premi MIRIAM CASTILLO

2n cicle ESO I INICIACIÓ PROFESSIONAL
POESIA
1r premi MELANIE GUERRERO
1r premi JOAQUÍN MORO
1r premi SANDRA ROSSELLÓ
2n premi JOSE ALGABA

RELAT BREU
1r premi ÀLEX GIL
2n premi ADRIÁN INSÚA

Batxillerat i Cicles Formatius
POESIA
1r premi JONATHAN QUIÑONES

RELAT BREU
1r premi ARIADNA FRANCESCUTTO
2n premi CARMEN LÓPEZ