Andreu Aguiló

Jo anava amb metro
amb el meu amic que fa teatre.
Anant cap a Madrid
cap al gran espectacle
jo i el meu amic
vàrem fer un pacte
Després esperant el meu amic
vaig anar a prendre el te,
que aquell home no tenia molta fe.
El meu amic va sortir

i em va dir
que cara de alegria no va tenir
quan jo li vaig dir
que no guanyaria
ni amb dues bolles al pit.
Al següent dia
al teatre vam anar
per segon pic.
El resultats de la prova
ja estaven decidits.
No va guanyar aquell test.
Però ell malferit
va anar a un lloc fresc.
Una del jurat que nomia Àngels Garcia
i que treballava tot el dia
la culpa ella no tenia:
ella fa el que li diuen,
ella escriu amb energia
el que els altres jutges opinen.
Després de tants d'anys,
el meu amic ja no ho recordava
però els anys anteriors
estava molt infeliç
però al cap dels anys
varem conèixer a un bar
un home que nomia Josep.
Aquell home va recordar
al meu amic del teatre
perquè Pep volia fer la prova,
i el meu amic va recordar
i es va tornar a apuntar.
Jo sempre parl del meu amic
perquè els que tinc
són molt bons amics:
el primer és millor que l'anterior
però sempre són tenors
i molt bevedors.
Jo ja vaig acabant
la meva història
durant aquests anys
ja els meus amics
han mort
no se sap per què
però això sí
eren bons amics
i jo he quedat tot sol.

Andreu Aguiló